Esbós de biografia
Origen del meu catalanisme
A vegades la gent em pregunta del rerefons del meu catalanisme, del meu entusiasme per Catalunya. Hi tens lligams familiars? - pregunten.
La resposta és simple: no es tracta de res d’aquesta índole, sinó d’una tria netament personal.
El primer contacte va ser més aviat casual. L’any 1968 vaig anar a Tarragona per assistir a un congrés internacional de joves esperantistes, sense tenir gaire coneixements de la llengua i cultura catalana. Des del primer moment m’ha impressionat la lluita digna de la gent - contra el franquisme, i sobretot el vessant específic català: la defensa de la identitat pròpia.
La Nova Cançó
La música, especialment la Nova Cançó Catalana constitueix el pal del paller de la meva catalanitat. Tinc una gran col·lecció de discos amb la cançó catalana – i també amb la sardana.
Una de les meves primeres experiències amb la cançó catalana tenia lloc fa més de tres dècades en un petit poble de Catalunya Nord, no me’n recordo del nom. Una cantant va donar un recital a la plaça. Tot d'una em va emocionar profundament una cançó de la qual no tenia cap mena de coneixença. Vaig demanar als assistents del nom de la cantant i si es tractés d’una cançó especial. Si, per descomptat, van dir, la cançó és molt especial. Es tracta d’Els Segadors, l’himne nacional de Catalunya, i la cantant es diu Marina Rossell.
De debò una experiència inoblidable!
Desencís al consolat danès
Fa molts anys havia perdut el meu passaport i vaig anar al consolat danès a la via Laietana a Barcelona per rebre un de substitutiu. Tenia d’antuvi l’expectació d’una experiència agradable. Normalment és així : una trobada a l’estranger amb un compatriota evoca una sensació de pertinença, de comunitat.
En aquest cas, emperò, la visita no va ser un èxit – tot al contrari ! El cònsol va manifestar una actitud molt negativa i estúpida a Catalunya. Perquè volen obligar els emigrats pobres d’aprendre el català, - va preguntar. Jo vaig fer un intent de rebatre: A Dinamarca també obliguem els emigrants turcs d’aprendre el danès, encara que són pobres. – No és la mateixa cosa – va dir el cònsol – perquè aquí som a Espanya!
Desafortunadament l’actitud del cònsol és força representativa per a molts danesos. La gent d’aquí són reticents a reconèixer i acceptar el fet diferencial català. Fins i tot els meus amics solien preguntar: Aniràs altra vegada a Espanya? – Cada vegada havia de corregir: A Espanya no – a Catalunya! – Últimament, emperò, els meus amics s’han millorat força!
Arrelat a Catalunya
Al tornar al carrer, després de la visita al consolat, vaig fer un sospir d’alleujament. Pensava: Ara sóc altra vegada a casa, a la meva estimada Catalunya! Cada vegada al aterrar a Catalunya tinc la mateixa sensació: altra vegada a casa!
A partir d’aquell moment tinc un profund sentiment que Catalunya no és tan sols una destinació cobejada per fer vacances. És un país intrínsecament lligada a la meva identitat. És la meva segona pàtria. Cronològicament és així, perquè vaig nàixer a Dinamarca. Segons el meu cor, emperò, Catalunya és la meva primera pàtria. Ho sento cada vegada més així!
El català no és la meva llengua materna. Tanmateix és una llengua meva, lligada a la meva identitat.
Catalans contraproduents
Desgraciadament els catalans no faciliten gens la integració lingüística de la gent de fora. Parlen de seguida en castellà si sospiten que l’interlocutor no és autòcton. Un exemple : una cambrera parla en català a tots els assistents. Jo m’adreço a ella en català. Ella em respon en castellà. – Una situació com aquesta és completament desanimadora!
Cal mobilitzar una obstinació excepcional per continuar de parlar en català a tothom amb aquestes condicions desfavorables. Seria més fàcil parlar en castellà, per descomptat!
Irònicament, a l’estranger molta gent manté l’estereotip que els catalans defensen la seva llengua amb una obstinació exagerada!
Catalanitat de cada dia
Feliçment tinc contacte diari amb la llengua i cultura catalana mitjançant la col·lecció de discos esmentada. A més tinc una antena parabòlica que em permet de rebre centenars de programes d’arreu del món. El programa més important és, evidentment la TV3 internacional. Cal emfatitzar també el rol del Casal Català de Copenhaguen que ofereix moltes activitats enriquidores.
Matrimoni forçat
A la fi vull fer un comentari sobre la situació política de Catalunya.
Un matrimoni forçat és una analogia encertada per a designar la relació entre Catalunya i Espanya. Cal que hi hagi el dret al divorci, tant al nivell dels individus com al nivell dels pobles. Altrament es tractés d’esclavitud – com us sembla?
Vagn Frausing, maig de 2011